Xulu

Xulu
Xulu ve de quan el Miquel del Vici Bici m'ho diu sempre que ens veiem. Quan una vegada fent-li en un reportatge al Josep Mª Sanz i Beltran, va dir que ser Chulo és un arte. Per això,quan feia de Lampista la senyora Mari em deia Artista. I quan estava a l'Hospital de Sant Pau estant a Físsio, al passar l'infermer, sempre em deia Valent. I un hivern com un altre, anant amb samarreta i pantaló curt pel carrer del Rec, un noi al creuar-se amb mí, em va dir: Xulu!!

dijous, 13 d’agost del 2015

Entremaliat

Circulant en Bici per l'Autopista

dimarts, 8 d’abril de 2014

Multa per circular en bici per l'autopista amb direcció Granollers











Multa per circular en Bicicleta per l'Autopista amb direcció a Granollers








dimecres, 26 de juny de 2013

Al principi les comptava

                                                   Circulant amb bici per l'autopista 

                                                         Al principi les comptava 

  Ei,pipol!!!!
 Ja fa anys,quan encara era jove i anava tot el dia en bicicleta, sense tenir carnet de conduir. 
Doncs les vegades que havia baixat fins a Barna amb la bici.
El que al arribar a Mollet per la carretera de Lliçà, agafava la carretera de la Roca fins a Sant Andreu.
Això era al principi, fins que em vaig canviar,i agafava la C17 a partir de l'Ametlla fins a Barna. 
Al començament,com que anava amb la bici de muntanya,trigava hora i quart,hora i vint per fer els trenta Quilòmetres. 
No va ser fins l'any 96, que vaig aconseguir la primera bici de carretera,o semblant. 
Ja que el manillar era de muntanya i les rodes tot i ser de 700, tenien dibuix i eren més amples. 
Va ser anant fins a Mataró, que tenia la tia-àvia que hi vivia. 
Que anava a Mataró també amb la bici,veient les obres de la B-40 en procés. 
Va passar el temps,i la B-40 Granollers Mataró, finalment la van obrir. 
Quan tenint metre, metre i mig de voral. 
Es veia segura. 
Agafant-li afició, va ser quan vaig voler anar a Arenys de mar. 
On al principi arribava fins a Mataró per la B-40, i de allà la carretera de la costa fins a Arenys. 
I una vegada accidentalment, abans d'arribar a Mataró, vaig agafar l'autopista A-19, Barcelona Girona, per passar el pont, i a la primera sortida,agafar-la i enllaçar amb la carretera de la costa, i cap a Arenys. Ho feia tan al anar com al tornar cap a casa, on al principi comptava les vegades que havia agafat l'autopista amb la bici. 
El que el superar les deu vegades,ja em vaig descomptar.

                                                       Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

I ja era un Vici anar per l'A19 en Bici direcció Arenys de Mar.
Tan al anar a Arenys com al tornar a Santa Eulàlia per l'A19. 
I en bici de carretera de Santa Eulàlia a Barcelona, en una hora!! 

PD: Recordo una vagada, tornant de Mataró o Arenys, es va posar a ploure. 
I al  entrar al túnel, això que paro, i al cap de poc em va arribar un treballador de la B-40. 
Recollint-me i pujant la bici al cotxe, em va dur fins a Granollers. 
I acomiadant-se, li vaig dir fins la propera.

                                                       Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

 PD2: No recordo quin any va ser del 2000, que amb la colla castellera de Granollers. 
Vàrem fer Granollers Montserrat en bici.
El més dur: 
La baixada de la muntanya. 
Vaig acabar amb mal de mans de tan frenar.

                                                       Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

Va ser un frenar continu. 

                                                       Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

                                                                         Sort!!!!!!!



dilluns, 20 d’agost de 2012

Al principi les comptava

   Ei,pipol!!!!
Ja fa anys, quan encara era jove i anava tot el dia en bicicleta, sense tenir carnet de conduir. Doncs les vegades que havia baixat fins a Barna amb la bici.
El que al arribar a Mollet per la carretera de Lliçà,agafava la carretera de la Roca fins a Sant Andreu.
Això era al principi,fins que em vaig canviar,i agafava la C17 a partir de l'Ametlla fins a Barna. 
Al començament,com que anava amb la bici de muntanya,trigava hora i quart,hora i vint per fer els trenta Quilòmetres.
No va ser fins l'any 96, que vaig aconseguir la primera bici de carretera, o semblant.
Ja que el manillar era de muntanya i les rodes tot i ser de 700, tenien dibuix i eren més amples. 
Va ser anant fins a Mataró, que tenia la tia-àvia que hi vivia. 
Que anava a Mataró també amb la bici, veient les obres de la B-40 en procés. 
Va passar el temps,i la B-40 Granollers Mataró, finalment la van obrir. 
Quan tenint metre, metre i mig de voral.
Es veia segura. 
Agafant-li afició, va ser quan vaig voler anar a Arenys de mar. 
On al principi arribava fins a Mataró per la B-40,i de allà la carretera de la costa fins a Arenys. 
I una vegada accidentalment, abans d'arribar a Mataró, vaig agafar l'autopista A-19, 
Barcelona Girona, per passar el pont, i a la primera sortida,agafar-la i enllaçar amb la carretera de la costa ,i cap a Arenys. 
Ho feia tan al anar com al tornar cap a casa, on al principi comptava les vegades que havia agafat l'autopista amb la bici. 
El que el superar les deu vegades, ja em vaig descomptar.
                                                       Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

         I ja era un Vici anar amb la Bici per l'A19 direcció Arenys de Mar.

        Tan al anar a Arenys, com al tornar a Santa Eulàlia. 

         I en bici de carretera de Santa Eulàlia a Barcelona, en una hora!!


         PD: Recordo una vagada, tornant de Mataró o Arenys, es va posar a ploure.

         I al entrar al túnel,això que paro, i al cap de poc em va arribar un treballador de la B-40. 

         Recollint-me i pujant la bici al cotxe, em va dur fins a Granollers.

         I acomiadant-se,li vaig dir fins la propera.

                                                               Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

         PD2: No recordo quin any va ser del 2000, que amb la colla castellera de Granollers. 

         Vàrem fer Granollers Montserrat en bici.

         El més dur: 

         La baixada de la muntanya. 

         Vaig acabar amb mal de mans de tan frenar.

                                                                Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

        Va ser un frenar continu. 

                                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 

                                                                                  Sort!!!!!!!